1. |
Calla!
01:57
|
|
||
|
Pare:
Calla!!!
Calla!!!
|
||||
2. |
No vull tornar al passat
04:21
|
|
||
|
Narrador:
Arribava tard a casa,
en teoria sons pares ja havien sopat.
Poc moviment i la casa, a fosques,
aparentava normalitat.
Però un soroll el va sobtar,
avançant pel passadís no volia recordar
aquells darrers anys d’intranquil·litat
que junt amb sa mare van haver de passar.
I trobar a son pare tirat a casa emborratxant-se,
i trobar a son pare cridant a sa mare sense cap motiu,
i trobar a son pare pegant a sa mare que tot ho calla,
i trobar a son pare esperant-lo a casa per desfogar-se.
Noi:
I és que no, no vull tornar al passat.
Narrador:
Amb la por al cos,
com una droga, l’odi avançava, silenciós.
I subjectant un tros d’hacer tremolós
es va plantar davant d’ells dos.
El panorama el va espantar,
sa mare ja no podia ni cridar.
Tenint-ho clar, al cor li va clavar
en nom de sa mare per així poder oblidar
que trobava a son pare tirat a casa emborratxant-se,
que trobava a son pare cridant a sa mare sense cap motiu,
que trobava a son pare pegant a sa mare que tot ho calla,
que trobava a son pare esperant-lo a casa per desfogar-se.
Noi:
I és que no, no vull tornar al passat.
|
||||
3. |
Corres, Edip
10:00
|
|
||
|
Narrador:
Tot el que creies es fon com un ninot de neu al sol.
La por, la irracionalitat, la ràbia, la mort.
Ja ets al carrer,
no saps on anar
ni com has arribat,
però has de buscar
l’aire que ara et falta.
Crits a contrallum.
Les ombres, entre el fum,
et criden, t’assenyalen.
És real
o és dins del teu cap?
Mires cap al cel, però no hi ha estrelles que et puguin guiar
i la lluna es penja a sobre teu com una dalla.
Corres, només vols fugir, no saps quan, no saps on t’has perdut.
Corres, però qui et persegueix ets tu.
Corres, vols anar lluny d’aquell ganivet xop de sang.
Corres i la culpa et crida, Edip.
Cec, t’entrebanques pels carrers i crides el seu nom però no hi és, ha marxat.
A l’infern es cremarà i t’esperarà.
No pots escapar de la veritat, no pots escapar, saps que l’has matat
i no tornarà mai.
El cap t’està a punt d’explotar… El cap t’està a punt d’explotar…
Creus que ho has somiat
però saps que és tan real
i no pots suportar pensar
que la millor part de tu
pot fugir així.
La bestia ha despertat
i no saps si ha marxat.
Qui ets en realitat?
No saps contestar.
Aquesta por
t’emboira la raó,
però del dolor
pot néixer la salvació.
Neixes, creixes i deixes
que sigui normal
i somies que un dia podria
canviar i tornar a començar,
però passa el temps i res és diferent
i tot són excuses
i no hi ha ningú que t’ajudi
i els crits són preludi
d’una altra nit sense dormir.
I l’endemà, els cops
es vestiran de silenci,
el mateix que podrirà
els clavells a la seva tomba.
Ara l’has matat
i saps el preu que has de pagar,
però aquesta nit hi has posat fi,
Edip.
|
||||
4. |
Vist per sentència (I)
01:33
|
|
||
5. |
Vist per sentència (II)
04:09
|
|
||
|
Narrador:
Però això un judici li va costar.
Els maltractaments no van ser excusa, només atenuant.
Vist per sentència, cas tancat.
La mare va declarar i ningú va saber dir
si ho feia defensant o acusant.
Vist per sentència, cas tancat
Es va aixcecar, el van emmanillar
i el fred del ferro el va fer tornar a recordar
aquell segon que casa el bé i el mal
que tants herois ha consagrat.
Van creuar la porta,
ningú va dir res.
Tots es preguntaven
què haurien fet enlloc del pres.
Van travessar el carrer,
el van tancar al furgó.
Sol trist i sentenciat.
A la presó.
L’endemà, portada als diaris.
Titular: “Heroi o assassí?”.
Tothom tenia alguna cosa a dir,
un debat encés a les tertúlies del matí.
Tertulià 1:
Només era un pobre noi, deixeu-lo en llibertat!
Tertulià 2:
La justícia és així! Ha matat, ho ha de pagar.
Tertulià 3:
El culpable de tot és el pare.
Tertulià 4:
Més com ell haurien de morir!
Terulians:
Bla, bla, bla, bla
Bla, bla, bla, bla
Narrador:
Passaran dues setmanes
i ningú hi tornarà a pensar.
Ja no importa, no és noticia, però ell seguirà allà.
Vist per sentència, cas tancat.
|
||||
6. |
Ningú et salvarà la pell
02:53
|
|
||
|
Narrador:
Tu que et pensaves que eres just
justificant l’assassinat…
Ell ja és metre sota a terra
però tu encara has de caure més baix.
Enmanillat dins del furgó,
ja queda poc, ja veus els murs,
i entre els xiprers de la presó
t’espera la condemna.
Hey! Hey! Aquí a la presó ningú et salvarà la pell.
Hey! Hey! Oblida el món exterior aquí mana una altra llei.
Hey! Hey! Tot el que t’han ensenyat de ben poc et servirà.
Hey! Hey!! Com un ocell engabiat per molt que puguis cridar
ningú no et vindrà a salvar.
A base d’hòsties aprendràs
que ara és quan més viu has d’estar.
Benvingut a Nova Sodoma:
pecar és un mèrit electoral.
Què mires? Tu, què mires?
Una baralla és a punt de començar.
Mossega o et mossegaran,
ja no hi ha marxa enrera.
Hey! Hey! Aquí a la presó ningú et salvarà la pell.
Hey! Hey! Oblida el món exterior aquí mana una altra llei.
Hey! Hey! El més just és el més fort ja veuràs com ho aprendràs.
Hey! Hey! Quan ja tot sembli acabar, la policia és la que et podrà fer,
la que et podrà fer més mal.
|
||||
7. |
|
|||
|
Narrador:
Tot és fosc. Les quatre parets de la cel·la i només una llum tènue que t’ilumina mentre, sol, llegeixes antics llibres. La teva única companyia. O això és el que vols creure… Perquè hi ha algu més amb tu, encara que no ho vulguis reconèixer. Ja podràs resistir la seva presència? Podràs suportar la veu de la teva consciència?
|
||||
8. |
Fotografies
05:41
|
|
||
|
Noi:
Ja no puc més!
Per què?
Ho havia de fer!
Fora!!!
Puc aguantar l’ombra d’aquests barrots i les parets de la cel·la,
puc ser insultat i torturat en aquest pou criminal,
però no suporto més aquesta veu que em rosega les entranyes,
que cada nit fa del meu llit el taüt d’un funeral.
Vaig fer bé!
Si no l’hagués matat,
seria per la mare
per qui hauren de plorar.
Recordo velles imatges, fotografies,
moments oblidas que avui semblen d’una altra vida:
una bici sense rodetes, olor de cine i crispetes,
com em consolava quan el gelat queia per terra,
com veure el món des de l’aire pujat a les seves espatlles,
com em prometia que sempre el tindria al costat.
Al costat…
I la mare era feliç,
Quan ell la mirava semblava que res no existís…
L’estimava.
Veus:
El vas matar!
Noi:
Per la mare!
Veus:
El vas matar!
Noi:
Fora!!!
Veus:
El vas matar… El vas matar…
Noi:
Ella tenia marcat a la cara el senyal de l’aliança
que el seu marit portava al dit des que un dia va jurar
que eternament junt amb ella estaria i que la protegiria.
Però com protegir quan era el verí que la feia agonitzar?
El seu dolor
va ser més fort que jo.
Era la única sortida,
no hi havia més opcions.
Veus:
Assassí! Assassí!
Noi:
No, no, no hi havia més opcions…
I la mare serà feliç
quan per fi arribi el dia que surti d’aquí.
|
||||
9. |
On és la llum?
02:00
|
|
||
|
Noi:
On és la llum?
On és la llum?
On és la llum?
On és?
On és la llum?
On és la llum?
On és la llum?
On és?
|
||||
10. |
|
|||
|
Noi:
Hey, algú em pot donar uns grams d’esperança?
Hey, si no em sents potser és que estic plorant.
Em cremen les mans, hi duc el diable.
Encendré un foc
en el pou més fons
de les meves pors
i ho cremaré tot,
tot el que dins meu ha mort.
Carta al fons dels meus records.
I només espero que tot el que he escrit es calcini
per esborrar tot allò que ja mai podré ser
i que del fum surti un fènix que se m’endugui,
les ales esteses, amb l’anima encesa.
I la mare serà feliç
quan per fi arribi el dia que surti d’aquí.
|
||||
11. |
Mil llunes
06:04
|
|
||
|
Noi:
Neix el dia, encara no m’he adormit.
Com puc veure tant clar aquest matí gris?
Més enllà de la presó
veig les fulles de tardor.
Volen lliures, avui les seguiré jo.
M’he passat més de mil llunes a la presó tancat
però el record encara m’explica perquè fins aquí jo vaig arribar.
Agafo els llibres i les poques coses que m’emporto d’aquí
anys d’ostracisme, malsons i dolor, però qui sap si algun amic.
Encara vaig escortat, però no m’han enmanillat.
Ja he pagat per allò que em va tancar.
No vaig poder controlar-me i el vaig apunyalar.
Només pensava en la mare i d’aquell monstre la vaig salvar.
Em fereixen mil mirades quan ceuo el passadís.
Mil històries, mil records, mil motius per ser feliç.
Però també mil desenganys,
mil i un moments fatals
i mil mares plorant, pensant on van fallar.
Si ella hagués estat valenta, l’hauria denunciat
i aquí dins aquell miserable al meu lloc hauria estat.
La porta s’obre davant meu.
Miro aquests murs, els dic adéu
i em pregunto si al cos hi cap
tanta llibertat.
|
||||
12. |
|
|||
13. |
Mare
04:47
|
|
||
|
Noi:
Mare, ja he tornat.
El que era un somni s’ha fet realitat.
Mare, quan entro a casa, tot és al mateix lloc, com esperant-me.
Sembla com si hagués marxat ahir.
Però tu, mare, t’has fet gran,
el temps t’ha tenyit de blanc.
Però ara, rere les arrugues, veig com èpoques més dures
moren mentre m’estàs somrient.
Mare, ara tot serà diferent.
Mare, no surts a passejar?
Mare, tot fora és tan clar…
Mare, deixa que els rajos del sol penetrin el teu dol
i amainin la tempesta del teu cor.
Però tu, mare, de què tes por
si ara ja ha passat tot?
Ja no hi ha crits ni amenaçes, sóc aquí, ja hem sofert massa.
Cal mirar endavant, ja sé que és dur…
Però, mare, no ho podré fer sense tu.
Cor:
Ella somriu, l’ha trobat tant a faltar…
Quants cops s’ha dit que ha de tornar a començar?
Però encara plora aferrada al coixí
quan torna a somiar que encara viu el seu marit:
li fa un petó, li demana perdó
i es perd en la foscor.
No vol pensar que el seu fill la va salvar.
Quan ho fa s’horroritza i, un cop més, torna a resar i diu:
Mare:
Déu, oh Déu meu, tu que ets gran, poderós:
tingues pietat i accepta’ls a la Glòria als dos
i dóna’m força perquè al nen pugui estimar
perquè no el sé perdonar.
Cor:
Amén.
|
||||
14. |
Reprise
08:28
|
|
||
|
Narrador:
Arriba tard a casa.
Sovint s’ha dit que treballa massa pel poc que ha de cobrar.
troba a sa mare planxant el tratje
que demà es posarà: es casarà.
Es van conèixer en un concert d’Amnea ballant Rock’n’Roll.
Ell que fins llavors pensava que es quedaria sol
ara veu com el món gira en una altra direcció.
I altre cop, poc a poc, l’amor pot tornar a començar
i demà ho faran: es casaran, es casaran.
S’estira al llit, tanca els ulls
i pensa que la vida és dolça quan pots passar full.
Es casa…
Qui sap si el pare se n’hauria alegrat?
Surt el sol,
s’ha llevat massa d’hora, està nerviós.
Se’n va al bany
i el veu.
Noi:
Però com pot ser, què hi fas aquí?
Et vaig clavar un punyal al cor!
Perquè has tornat, què vols de mi?
No vulguis fer-me tornar boig!!!
Narrador:
Però només és el seu reflex en el mirall.
I és que per ell també han passat els anys:
els seus cabells, la seva mirada,
aquell esguard que l’horroritzava.
Li agradaria poder arrencar-se la pell
per esborrar tots els recors que queden d’ell
i poder veure separada
la seva sang de la de son pare.
I poder veure separada
la seva sang de la de son pare.
Noi:
Si tu vas poder maltractar,
què puc fer jo que et vaig matar?
Crido que no vull ser com tu
però qui m’ho pot assegurar?
Ella és la vida, em duu la llum
però qui sap si li alçaré el puny?
Després d’uns anys en la foscor
aprèns que de tu és de qui tens més por.
Veus:
No vull tornar al passat
Hey, hey!
El vas Matar!
Assassí!
El cap t’està a punt d’explotar
On és la llum?
Noi:
Calla!!!
Calla!!!
|
||||
15. |
Cercles (I)
00:51
|
|
||
16. |
Cercles (II)
04:49
|
|
||
|
La vida no té talls
ni va en línia recta:
gira en cercles.
Correm pels seus raïls
caient i repetint,
concèntrics.
El destí ha posat les rodes
i el temps la màquina salvatge
que batega amb el teu cor
i et porta cada cop
al mateix lloc.
Cercles.
Vés amb compte, conductor,
els rails són dictadors.
No ha estat fàcil d’arribar
ni és senzill seguir endavant.
Rere un cercle, sempre un altre,
repetint camins, paisatges,
Uns daurats pel sol
i els altres cendres d’antics focs.
És trist tornar-hi,
però almenys aquest cop
duus amb tu els teus errors.
Les ferides dins la pell
com les plomes plomes d’un ocell.
Cercles.
|
||||
Projecte 34
El Projecte 34 és una obra pluridisciplinar que combina diferents gèneres musicals (Rock, Pop, Folk, Progressiu, Bossa Nova...) amb teatre, poesia visual i videoprojeccions i que, a partir d'una història de violència de gènere un fill mata al seu pare, maltractador, vol mostrar la multitud d'arestes d'aquesta xacra social i convidar a la reflexió sobre la violència inherent a la condició humana. ... more
If you like Projecte 34, you may also like:
Super Connected (2023)
by Tim Arnold
Tim Arnold's latest album of lushly detailed art-pop explores the insidious ways tech surveillance has become a part of our lives.
go to album
California group Floral combines dizzying guitar work with frenetic drumming for head-spinning, deeply complex post-rock.
go to album
Crunchy punk rock with angular riffs, unexpected time changes and big guitars right up front (and also lasers.)
go to album
The latest from NY’s David Nagler is a stirring chamber-folk record with rich instrumentation and vivid, evocative lyrics.
go to album
The Seattle band work around the edges of shoegaze and dream pop with a rare sense of clarity and momentum.
go to album
Nina Nastasia & Jeff MacLeod join forces as Jolie Laide, playing noir-y songs that glow soft as moonlight.
go to album
This Bay-Area based band offer modern indie songs with intertwining harmonies and searching refrains.
go to album
